En defensa de la boira

Les darreres setmanes estem vivint immersos quasi plenament, i diàriament, en una boira constant. Un fenomen meteorològic que a uns agrada i a altres no, com en tot per a gustos colors però, que al cap i a la fi, s’ha de passar donat que no hi podem fer res contra la mare natura. 

Foto: facebook de La boira turística de ponent.

És en aquests dies on les veus contràries, o millor dit, aquelles que no els agrada aquest fenomen meteorològic, estan sortint més i més, cansades de no veure el seu estimat sol. Que si la boira és dolenta, no ens deixa gaudir dels dies, és tristor, perjudica a l’estat d’ànim... en fi, “xorrades” varies i diverses a les quals podem donar suport o no. Al igual que certa premsa (incloent la televisió nacional de catalunya) també intenten  “manipular” la imatge i l’atractiu que pot tenir la boira amb comentaris meteorològics negatius o titulars que no es corresponen amb un periodisme objectiu, hi ha persones que fan un petit paper en recordar que les coses no són com ells ho comuniquen. 

Així que en defensa de la boira i de tota aquella gent que l’estima, he de confessar que a mi també m’agrada. Sí, també m’agrada el sol, sóc del País Valencià i del seu litoral, però he de reconèixer que la boira m’ha captivat i té alguna cosa que em fa no estranyar la seva llum. 

Des d’aquestes línies faig un clam per a què es deixi d’estigmatitzar aquest fenomen tan bonic. Si a l’aeroport de Lleida – Alguaire no poden aterrar els avions no és per culpa de la boira, sinó del govern de la Generalitat que no ha invertit els diners que tenia que invertir per tal de poder prevenir les desviacions dels avions cap a Reus. La boira no té la culpa que el John i la Margaret no puguin aterrar més prop del Pirineu per anar a esquiar si no que és del govern que va autoritzar la seva construcció sense tenir en compte que la boira és un veí habitual de les nostres terres.  Senyoria, en defensa de la boira, aquesta no té cap culpa.