Des de que era xicotet (petit) sempre m'han agradat els grafits. Encara m'enrecorde quan anava amb tren del meu poble a València que sempre volia seure a la finestra i a la mateixa banda del tren per poder vore aquells dibuixos que canviavem molt sovint.
Amb el pas del temps vaig descobrir que eren els grafits i que més enllà de vore'ls com a simples pintades de vandalisme (donat que els feien sense permís dels propietaris dels murs on es feien) hi ha tota una filosofia. A hores d'ara potser el meu interès pel món dels grafits haja desaparegut però, tinc clar que si les administracions públiques s'apigueren gestionar bé els murs i transports públics (tren i bus sobretot) es podrien vore grans obres mestres d'art urbà.
A les Terres de Ponent Cervera pareix ser un gran aparador per als que fan grafits als trens, però, la passada setmana vaig llegir que per culpa d'uns grafiters el tren no va poder sortir a l'hora donat que el conductor no hi tenia cap visibilitat. Una llàstima que les ganes de fer obres d'art provoque aquestes coses. Pense que aquesta situació, que s'ha ampliat aquesta setmana a detencions de grafiters a la mateixa estació de tren, em faci mirar aquest tema des d'una perspectiva que potser solucinaria moltes coses. Així doncs, els agents implicats (administració pública, grafiters, empreses i propietaris) podrien fer accions per tal de millorar les seves relacions. Ja hi han hagut experiències on els grafiters han dissenyat i pintat façanes de comerços; festivals de murals; concursos; accions publicitaries... Són sols uns pocs exemples on els grafits o l'art urbà del mural pot servir com art i que no doni la imatge de vandalisme.
Emplaçant des d'aquestes línies a aquelles persones que pugui arribar el missatge, el grafit és un art i hi ha que saber gestionar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada