El dret a decidir

El dret a decidir de les persones és una part fonamental de l'èsser humà. Les decisions que prenem dia a dia, individual o col·lectivament tenen efectes que podem assumir o no. Tant les eleccions per escollir els nostres representants (municipals, autonòmics, nacionals, sindicals, escolars...), els referèndums o consultes per tal de saber l'opinió de la ciutadania o l'elaboració de pressupostos participatius són exemples que podem utilitzar per exercir el nostre dret a decidir. Malgrat que aquest concepte s'utilitzi per al dret d'autodeterminació, el dret a decidir des del meu punt de vista és molt més ampli. 

Els arguments que poden utilitzar-se per no fer possible el dret a decidir d'un col·lectiu en més de 40 anys de democràcia són molt pobres. El primer de tots es que la ciutadania no està educada per exercir-lo però, si està qualificada per poder votar cada quatre anys als seus representants a les administracions públiques, així que... decidim votar o no cada quatre anys; educar a la ciutadania en el dret a decidir i participar es una qüestió política. Per altre costat ens trobem amb que una part del col·lectiu no acceptaria els resultats i no val la pena fer consultes per tal de no dividir la societat i no tenir enfrontaments; una altra excusa que ve lligada amb l'anterior, acceptar el resultat esportivament també és educar a la ciutadania. Per finalitzar en aquest apartat, i per a mi, un dels arguments més importants per a la no execució del dret a decidir és la desconfiància social, sí, així és, que no es porti a terme el que s'ha votat, el partidisme en les votacions o la manipulació a la ciutadania; en aquests moments la lluita per fer front a aquestes pors depen, com no, del nostres representants públics escollits mitjançant votació. 

Però davant les possibles negatives que ens podem trobar alhora de poder realitzar el dret a decidir col·lectiu cal dir que principalment si que s'està educant a la societat, s'educa en el diàleg, en acceptar el resultat, en l'argumentació, en l'escolta activa, en ser crítics, en comparar, en exigir. Una societat que exergeix el seu dret a decidir és una societat que té que assumir els seus errors en les votacions, societat com la suïssa, mitjançant referèndums, ha aprovat iniciatives que després s'han tornat a votar davant les conseqüències negatives que ha tingut la iniciativa votada. Una societat que pot decidir sobre el seu futur i les seves conseqüències és una societat que confia, en part, en els seus representants públics i de que portaran a terme allò que socialmente s'ha decidit. 

Així que podem dir que el dret a decidir col·lectiu té que formar part del nostre dia a dia, de la nostra societat i de la nostra forma de ser. No podem deixar que sols sigui per a uns pocs una ferramenta d'utilització segons els interessi. És una de les mostres d'expressió democràtica de les quals podem gaudir però que sols uns pocs en deixen executar.